6/16/2014

Lectura

Llegir és un dels actes més personals, lliures i creatius que conec. Des del moment de la tria fins el ritme o l'atenció que hi posem. Llegir és, certament, una experiència única, personal, diferent en cada persona i, fins i tot, diferent per a la mateixa persona en moments vitals successius.
Ara bé, la lectura mai es dona en el  buit de la mateixa manera que no existeix una llibertat sense condicionaments. Una recomanació d'un amic, una crítica favorable o l'obligatorietat per raons escolars o laborals determinen què llegim, com i quan. Moltes vegades diem que si ens obliguen a llegir ja no ens abelleix, o que si algú opina davant nostre sobre la lectura que portem entre mans ens vicia la lectura. Potser.
O potser també totes aquestes circumstàncies enriqueixen, o simplement modifiquen la nostra experiència lectora. Per què no? Tots recordem un llibre llegit obligatòriament que ens va obrir un món que no coneixíem, o una recomanació que va tòrcer el gust literari anterior. En realitat, qualsevol circumstància personal modifica la nostra experiència lectora, i hauriem de deslliurar-nos de prejudicis sobre la negativitat de l'obligació o la virtualitat exclusiva d'un suposat gust personal que, de fet, no existeix amb aquesta puresa i llibertat personal.
Però vull anar més enllà. Què en penseu de llegir un llibre subratllat. Vull dir subratllat per un altra persona. Imagineu-vos que l'heu comprat a una llibreria de vell. Qui haurà estat el primer lector? Què voldria assenyalar amb el seu subratllat la propietària original? O imagineu-vos un llibre deixat, per un amic, mestre o conegut, tant és. En aquest cas, quan coneixem al subratllador, la seua selecció esdevé una mena de pista deixada per a una posterior indagació psicològica, una investigació quasi policial sobre les raons que han portat la persona que ha llegit prèviament l'obra a assenyalar justament aquella frase, aquell fragment o aquesta paraula. I aleshores tot es transforma, perquè justament aquesta frase no hauria estat un objecte especial de la nostra atenció, i aquella paraula no hauria estat triada per la nostra lectura. Però el fet d'estar subratllada ens mou a pensar més enllà, a fixar-nos, a reflexionar sobre el sentit d'aquest fragment a l'obra que llegim o a la vida de la persona que l'ha llegida i ressaltada abans nostre.
Certament llegir un llibre subratllat no és igual que llegir-ne un sense estrenar, però l'experiència que proporciona és, potser, més intensa, rica i caleidoscòpica del que ens podríem imaginar des d'una concepció purista de la lectura com acte de llibertat personal que es realitza en el buit d'una existència absolutament lliure o deslliurada de condicionats vitals.

8 comentaris:

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

A no ser que les subratlles siguen per obligació i d'un llibre prestat, això em va passar a mi, que em van subratllar un exemplar del "El lazarillo de Tormes" que va ser lectura obligada per a mi i per a un amic a qui li ho vaig deixar, m'ho va deixar totalment subratllat i amb anotacions, jo que també les vaig tenir en compte, és cert que em va semblar al mateix temps un acte de poca educació.
Ara, jo tinc a la meua biblioteca, la qual m'he especialitzat en la literatura francesa del segle XIX i XX la castellana, la catalana, l'alemanya, els llibres clàssics grecs i romans, la filosofia i les novel·les en general, com ara les anglòfones en edicions traduïdes al castellà o al català-valencià, doncs et dic que he trobat molts llibres de vell i alguns subratllats que m'han servit per a adonar-me d'una frase o d'un passatge que se m'hauria passat inadvertit, però menys del que podria arribar a pensar, un llibre, pense jo, és un material sagrat, no ha de prendre's mai com un "producte" i amb aquest fer i desfer, sinó que podem pensar que pot ser llegit per un munt de successives persones que han de trobar-se amb l'original i, sempre és una mena d'afegit allò de posar subratllats.

En fi, et deixe, una abraçada i fins demà.

Vicent

Anònim ha dit...

Estic molt d'acord amb la conclusió. De fet, des de fa ja prou de temps, no concep deixar un llibre i que no torne a les meues mans canviat, això és, subratllat, comentat, etc.
També és veritat, però, que des de fa un temps, rarament deixe llibres meus justament per estar comentats, ja que crec que pocs actes són tan íntims com desnuar-se deixant les impressions d'una lectura...
Vicent

Enric Senabre ha dit...

Està clar, Vicent, i estic d'acord amb tu que de vegades tractar un llibre de manera poc acurada és una falta de respecte. Però si el llibre és teu, o si qui te'l deixa o l'has trobat per casualitat, ho ha fet, aleshores es pot convertir en una troballa inesperada.
Volia trobar l'aspecte positiu del tema, que els negatius, ja se saben.
Records

Mari carmen ha dit...

Aiiiiii, és veritat, lliges de manera diferent un llibre subrratllat i també depen de qui ho ha fet. M'acaba de passar amb els dos últims llibres que he llegit.
Ara, el subrratllat del llibre de la foto em sembla un assassinat, t'haurà costat trobar-lo no?

Enric Senabre ha dit...

Clar Mari Carmen, tu mateixa ho dius, perquè la tesi fonamental que defense és que enriquir o condicionar la lectura no depén del subratllat o estat del llibre, sinó de la nostra manera d'interpretar-lo i aprofitar-lo

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Volia aclarir que l'anònim Vicent no sóc jo eh, mai no escric en el mètode anònim.

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

El que vull dir és que volia destacar també, com tu dius, la banda positiva, com que he trobat algunes cites interessants subratllades i clar que deixe llibres, m'agrada deixar-los i veure i escoltar les impressions que em dóna el nou lector.

Disculpa si he fet les dues aclaracions.

Fins una altra Enric.

Vicent

Corpi ha dit...

Un problema greu, des d'el meu punt de vista, són les lectures obligatòries que es fan a l'institut. Per expemple,enguany al meu fill, tercer d'Eso, li han fet llegir una part del Tirant lo Blanc. Si haguera sigut una edició adaptatada, podria passar, però no, era el text original. Amb este tipus de lectures obligatòries a adolescents, s'estan garantint gent que avorrirà la lectura per a tota la vida. Jo recorde quan estudiava, ja fa un grapat d'anys que també m'obligaren a llegir Cinco horas con Mario, Niebla o Noche de carnaval. Unes lectures de repica'm el colze. Des d'aleshores que llig pràcticament les 24 hores del dia.
En quan als subratllats del llibres de segona mà, jo intente adivinar què va portar al seu antic propietari a fixar-se justament amb això; especule, però res més, després d'un instant continue amb la meua lectura.
Salut